Els podcasts del Cercle

Podcast with Rafał Trzaskowski, mayor of Varsovia

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 25 Jul 2023 08:25:23 +0000

Durant la RCE2023 vam tenir l'oportunitat de conversar amb Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia. Compartim amb vosaltres un pòdcast on posa en relleu la importància de pertànyer a Europa i a l'aliança transatlàntica. Per a Trzaskowski, Espanya va ser un referent: un país que venia d'un règim totalitari i es va convertir en un de democràtic. Posa èmfasi en com Europa va ser clau per a la modernització de l'economia polonesa i l'adopció dels valors democràtics.

Pots escoltar el pòdcast a Spotify, on també trobaràs una conversa amb Mário Centeno, governador del Banc de Portugal, i Carmen Romero, vicesecretària general de Diplomàcia Pública l'OTAN.

Podcast con Carmen Romero

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 14 Jul 2023 09:06:51 +0000

Conversando sobre geopolítica con Carmen Romero

Durante la Reunión Cercle d'Economia 2023 conversamos con algunos de los ponentes sobre los temas que marcan la agenda económica y geopolítica. Hoy compartimos con vosotros el segundo capítulo de esta serie: una conversación con Carmen Romero, vicesecretaria general adjunta de Diplomacia Pública de la OTAN.

*Esta conversación fue previa a la cumbre de la OTAN celebrada los pasados 11 y 12 de julio en Vilnius (Lituania).

RCE2023: Podcast with Mário Centeno

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 23 Jun 2023 11:06:34 +0000

RCE2023: Podcast with Mário Centeno

lanificar les ciutats del 2030

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 13 Dec 2022 09:15:08 +0000

Com abordem els reptes urbans en l’horitzó 2030?

L’any 2030 ha estat pres com a referència per a la definició de les estratègies de la majoria de ciutats i territoris, que s’han volgut alinear així amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides. En aquest horitzó, menys ja d’una dècada, les transformacions que han d’experimentar les nostres ciutats són molt grans i profundes, i demanen de la implicació del gruix dels actors urbans.

L’1 de desembre va tenir lloc a l’Auditori del Cercle d’Economia la trobada ‘Planificar les ciutats del 2030‘, organitzada conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’objectiu de l’acte va ser debatre amb representants dels plans estratègics i agendes urbanes de diverses ciutats espanyoles sobre les perspectives de transformació de les ciutats en l’horitzó del 2030 i l’estat de la qüestió dels respectius fets metropolitans.

Diàlegs empresa i societat amb Carlos Torres Vila, president de BBVA

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 19 Sep 2022 09:45:33 +0000

Diàlegs empresa i societat amb Carlos Torres Vila, president de BBVA

La Junta Directiva del Cercle reprèn el cicle de diàlegs amb empresaris de llarga i reconeguda trajectòria. Amb aquesta iniciativa es mostra, d’una banda, el reconeixement públic. I de l’altra, l’experiència i reflexions com a estímul per fer front als nous reptes que es plantegen en les empreses i en la societat.

Amb la participació de:

Carlos Torres Vila, president de BBVA

Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia

L’emprenedoria industrial i la tradició de família empresària

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 30 May 2022 09:08:41 +0000

El 16 d’octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d’Economia.

L’historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l’entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d’altres.

En el seu discurs, Vicens Vives fa una lloança a la generació d’empresaris que, situats temporalment en un convuls primer terç del segle XIX –el període de decadència que va seguir a la fi de la Guerra del Francès–, van ser capaços de començar a donar forma a la indústria tèxtil catalana, la qual aniria creixent en importància fins a ser considerada, a finals de segle, com el motor econòmic de l’Estat, doncs va arribar a representar més del 50% de l’economia espanyola.

La figura del capità d’indústria va ser l’eix vertebrador d’un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d’Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfoc intergeneracional, d’algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.

En un país de tradició industrial com el nostre, resulta paradoxal que el percentatge d’empreses de nova creació que involucren processos productius representin només al voltant d’un 10% del total. Els estudis indiquen que les empreses de nova creació en el sector industrial tenen un índex de supervivència molt superior a les digitals, i ofereixen feines més estables i millor remunerades.

Amb l’objectiu de fer un diagnòstic general de l’emprenedoria industrial en l’actualitat i entendre els seus reptes i oportunitats, el pasat dia 26 de maig vam acollir la segona sessió del cicle “Capitans d’Indústria”.

Judith Viader, CEO de Frit Ravich
José Miguel Bermúdez, CEO i cofundador de Bound4Blue
Oriol Pascual, conseller delegat de Stage2 i exdirector d’IQS Tech Factory
Xavier Comerma, director general adjunt i director territorial de Catalunya del Banc Sabadell
Moderats per Dani Aicart, Head of Strategic Planning & Research a BSM i soci del Cercle d’Economia

El context històric del capità d’indústria del segles XIX i XX

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 29 Mar 2022 08:00:30 +0000

El 16 d’octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d’Economia. L’historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l’entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d’altres.

Durant la seva conferència, i prenent com a referent a aquells capitans d’indústria, Jaume Vicens Vives defensava que la revolució industrial no havia estat encara completada, i animava als joves oients a contribuir a la modernització econòmica i social del país mitjançant la creació de noves companyies industrials. Cal recordar que el context històric de mitjans del segle XX no estava tampoc exempt de reptes –en ple franquisme i amb una Europa que estava començant el seu procés d’integració–.

La figura del capità d’indústria va ser l’eix vertebrador d’un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d’Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfocament intergeneracional, d’algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.

Enguany vam reprende el debat per entendre el context històric i el capità d’indústria de l’actualitat i del futur pròxim. El darrer 2 de març vam parlar sobre “El context històric del capità d’indústria del segles XIX i XX” amb la participació de:

Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’història i institucions econòmiques a la UAB
Jordi Mercader Miró, president de Miquel i Costas & Miquel
Josep Oliu, president del Banc Sabadell
Xavier Cambra, president del Grup Enciclopèdia

Acte amb la col·laboració del Banc Sabadell.

L’ambició global d’una ciutat d’escala humana

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 29 Mar 2022 07:47:08 +0000

En el 2022 l’economia mundial es dibuixa a través d’un ecosistema de ciutats molt distribuït. Superat ja el cicle en què uns pocs centres financers, com Nova York, Londres o Tòquio, eren els grans impulsors de l’economia, existeix avui una extensa i complexa xarxa de més de cent ciutats que participen en els fluxos internacionals de mercaderies, serveis, talent i capital, i que es converteixen, per tant, en motors del progrés i les transformacions globals.

Barcelona és un clar exponent d’aquest paradigma: una ciutat oberta i un lloc d’acolliment, de generació de coneixement, de benestar, de prosperitat. I tot gràcies a aquesta noció de col·laboració global i de compromís amb les persones, però també gràcies a una tasca constant de cerca de la seva pròpia posició i de posar en relleu per què Barcelona és un lloc únic.

El darrer 18 de març, Jaume Collboni, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va pronunciar la conferència «L’ambició global d’una ciutat d’escala humana» que va contar amb la participació de José Manuel Albares, ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació; Rita Almela, sòcia fundadora de 101 Ventures i presidenta de la AED Catalunya; i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

El món el 2022

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 28 Mar 2022 11:12:00 +0000

La crisi d’Ucraïna ha despertat els temors sobre el retorn d’un enfrontament geopolític armat al continent europeu. L’augment de tropes russes a la frontera i les amenaces del Kremlin han posat l’OTAN, la UE i els països occidentals en alerta, alhora que ha fet augmentar els riscos d’inestabilitat econòmica i de subministrament energètic a bona part d’Europa, en un moment en què s’espera consolidar la recuperació post-pandèmia. Quines són les intencions de Rússia respecte Ucraïna? Són possibles la invasió i l’enfrontament armat? Quines en serien les conseqüències geopolítiques i geoeconòmiques per a Europa?

En aquesta sessió s’analitzarà la crisi a Ucraïna en el context de l’informe “El món el 2022: deu temes que marcaran l’agenda internacional”, elaborat pel CIDOB, amb la participació de Pol Morillas, Director del CIDOB; Carmen Claudín, Investigadora Sènior Associada del CIDOB; Eduard Soler, Investigador Sènior del CIDOB i coordinador de l’informe; i Oriol Aspachs, Secretari Tècnic de la Junta del Cercle d’Economia.

En territori enemic. Pensar el contemporani en un món postpandèmic | Amb Timothy Morton

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 10 May 2021 09:06:26 +0000

Sessió amb Timothy Morton

Filòsof, escriptor i docent. Ocupa la càtedra de llengua anglesa Rita Shea Guffey a la Rice University de Texas, Estats Units. Forma part del nucli de pensadors de l’Object-Oriented Onthology (OOO), un moviment filosòfic que proposa una reinterpretació marcadament antiantropocèntrica de la nostra relació amb el món, els objectes i les jerarquies.

Ha col·laborat amb diversos artistes com Björk, Olafur Eliasson, Jennifer Walshe, Haim Steinbach o Pharrell Williams. Entre les seves obres més destacades es troben Realist Magic: Objects, Ontology, Causality (Open Humanities, 2013), Hyperobjects: Philosophy and Ecology After the End of the World (University of Minnesota Press, 2013), El pensament ecològic (Paidós, 2018) , Humanitat: solidaritat amb els no-humans (Adriana Hidalgo, 2019) o Ecologia fosca: sobre la coexistència futura (Paidós, 2019).

En territori enemic. Pensar el contemporani en un món postpandèmic | Amb Hito Steyerl

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 10 May 2021 08:58:10 +0000

Sessió amb Hito Steyerl

Artista i assagista. És considerada una de les creadores actuals més rellevants dins el camp del videoart. Els seus textos, conferències, vídeos i instal·lacions vinculen la reflexió filosòfica i política a un activisme crític inserit en l’univers de la producció i circulació de la imatge i de la paraula. Doctora en Filosofia per la Universitat de Viena, doctora honoris causa pel Royal College of Art de Londres i professora a la Universitat de Berlín, el seu treball ha estat presentat en diverses mostres col·lectives com la 55a Biennal de Venècia (2013), la 13a Biennal d’Istanbul (2013) o Documenta 12, a Kassel (2007).

A més de l’exposició monogràfica Duty-Free Art que el Museu Reina Sofia li dedica el 2019, ha exposat individualment en la 58a Biennal de Venècia (2019), l’ Artist Space de Nova York (2015), la galeria KOW de Berlín (2015), el Van Abbemuseum d’Eindhoven, l’ Institute of Contemporary Arts – ICA de Londres (2014) i l’Art Institute of Chicago (2012). Durant 2021, el Centre Pompidou de París i el museu K21 de Düsseldorf exhibeix I will survive, la retrospectiva més important de l’artista celebrada a França i Alemanya.

En territori enemic. Pensar el contemporani en un món postpandèmic. | Amb Nelly Richard

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 10 May 2021 08:52:01 +0000

Sessió amb Nelly Richard

Teòrica i assagista. Fundadora i directora de la Revista de Crítica Cultural (1990-2008) i directora del màster en Estudis Culturals de la Universitat d’Art i Ciències Socials (ARCIS) de Santiago de Xile entre 2006 i 2013. És autora d’un ampli nombre de publicacions nacionals i internacionals com Márgenes e Instituciones. Arte en Chile desde 1973 (Metales pesados, 1986, reedició el 2008), Masculino/Femenino. Prácticas de la diferencia y cultura democrática (Francisco Zegers, 1993), La insubordinación de los signos (Cambio político, transformaciones culturales y poéticas de la crisis) (Cuarto propio, 1994), Residuos y metáforas. Ensayos de crítica cultural sobre el Chile de la transición (Cuarto propio, 1998), Fracturas de la memoria. Arte y pensamiento crítico (Siglo XXI, 2007), Feminismo, género y diferencia(s) (Palinodia, 2008), Crítica de la memoria (Universidad Diego Portales, 2010), Crítica y política (Palinodia, 2013) i Diálogos latinoamericanos en las fronteras del arte (Ediciones upd, 2014).

També ha estat comissària del Pavelló xilè de la 56a Biennal de Venècia de 2015, amb el títol Poéticas de la disidencia: Paz Errázuriz – Lotty Rosenfeld. Des de 2019, coordina la línia-força Políticas y estéticas de la memoria i la càtedra homònima emmarcada en l’àrea d’Activitats Públiques i el Centre d’Estudis del Museu Reina Sofia.

En territori enemic. Pensar el contemporani en un món postpandèmic | Amb Marco Baravalle

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 10 May 2021 08:37:02 +0000

Sessió amb Marco Baravalle

Activista i comissari. Bona part del seu treball com curador s’ha desenvolupat com a membre de S.a.L.E. Docks, un espai col·lectiu i independent per a les arts visuals, l’activisme i el teatre experimental, ubicat en un antic magatzem de sal a Dorsduro, Venècia. Fundat el 2007, el seu programa inclou reunions de grups activistes, exposicions i projeccions.

Baravalle participa com a investigador convidat en el projecte INCOMMON. Inpraiseofcommunity. Sharedcreativityin arts andpoliticsinItaly (1959-1979), amb el suport de la Universitat IUAV de Venècia. També forma part de l’Instituteof Radical Imagination (IRI), una xarxa d’àmbit mediterrani fundada el 2017 per artistes, activistes, acadèmics i productors culturals amb un interès compartit en la coproducció de coneixement, la investigació artística i política, i les intervencions dirigides a implementar formes de vida postcapitalistes.

Els sectors culturals i els programes de recuperació econòmica post-covid

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 6 May 2021 09:36:12 +0000

L’acte és conduït per l’escriptor i periodista Jordi Amat, membre de les juntes del Cercle de Cultura i del Cercle d’Economia i comptarà amb una breu introducció d’en Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, i director general de la Fundació Pau Casals.

Amb la participació de:

Dulce Campos, cap de la “Unidad de Apoyo del plan de recuperación.” Dirección General de Industrias Culturales y Cooperación. Ministerio de Cultura y Deportes
Mariachiara Esposito. Policy Officer, Culture and Cultural Heritage, European Commission (DG EAC)
Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives, Ajuntament de Barcelona
Francesc Vilaró, cap del Gabinet Tècnic, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

#NextGenerationCultura

Andorra i el món: l’endemà de la pandèmia

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 6 May 2021 09:31:36 +0000

Amb la participació de Xavier Espot Zamora, Cap de Govern d’Andorra, Neus Tomàs, directora adjunta a eldiario.es i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

Model Andalusia: respostes per al futur

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 6 May 2021 09:28:17 +0000

Reflexió sobre el model territorial d’Espanya, amb el punt de mira posat a Andalusia, després d’un any marcat per la covid-19 i amb l’arribada dels fons Next Generation en els propers mesos.

Amb la participació de Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, Miquel Noguer, director de El País a Catalunya i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

El món el 2021: deu temes que marcaran l’agenda internacional

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 2 Mar 2021 15:09:48 +0000

El 2021 es presenta com una oportunitat de reconstrucció o construcció. Amb motiu de l’aparició de ‘El món el 2021’ Nota Internacional de l’equip d’investigadors del CIDOB en col·laboració amb EsadeGeo, el CIDOB i el Cercle d’Economia van organitzar una sessió de debat que comptarà amb la participació d’Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, coordinador i editor de la nota, Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, Pol Morillas, director del CIDOB, d’Oriol Aspachs, director d’Estudis de CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d’Economia, i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

Acte de lliurament: Premi Ensenyament 2020

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 2 Mar 2021 15:06:46 +0000

La Fundació Cercle d’Economia entén l’educació com a un factor decisiu de desenvolupament social i cultural, equitatiu i cohesionat, plenament integrat en el model social europeu. La millora contínua de l’educació no només és un repte dels responsables polítics i dels professionals que s’hi dediquen, sinó de tota la societat i molt especialment dels sectors econòmics i socials. És per aquest motiu que cada any convoquem el Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia destinat a fomentar especialment l’esforç dels mestres, professors i centres educatius que busquen i afavoreixen la generació del talent. El passat 22 de febrer vam celebrar l’acte de lliurament del Premi Ensenyament 2020. Centres finalistes: Infantil i Primària (de 3 a 12 anys), Premi Cuatrecasas ESCOLA EDUMAR, de Castelldefels ESCOLA GABRIEL CASTELLÀ I RAICH, de Igualada ESCOLA LLUÍS MILLET, de Santa Coloma de Gramenet ESO i Batxillerat, Premi Fundació Agbar ESCOLA DAINA-ISARD, de Olesa de Montserrat INSTITUT ESCOLA DANIEL MANGRANÉ, de Jesús INSTITUT DOCTOR PUIGVERT, de Barcelona Formació professional, Premi Fundació Bankia INSTITUT BONANOVA D’FP SANITÀRIA, de Barcelona INSTITUT CAN PUIG, de Barcelona INSTITUT ESCOLA DEL TREBALL, de Lleida Jurat composat per: Joan Ramon Borrell, Juan José Brugera, Gregori Cascante, Antón Costas, Carlos Cuatrecasas, Pepa Domingo, Oriol Escardíbul, Josep Maria Esteve, Mercè Franquesa, Josep Gallifa Roca, Carles Mata, Joan Molins, Neus Pons, Joaquim Prats i Coral Regí.

Tornar a governar. Els reptes de les eleccions al Parlament de Catalunya

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 2 Mar 2021 15:03:50 +0000

La covid ha deixat al descobert les imperfeccions i desigualtats d’un sistema i unes polítiques que s’hauran de revisar a fons” Xavier Jubierre a “L’any que ens ha canviat (o pres) la vida” del #28 de Política & Prosa. El passat 14 de febrer es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i en vam parlar amb Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la UB i investigadora del Centre d’Estudis Històrics de la UB, Juan-José López Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa, Rafael Jorba, periodista i Jordi Amat, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia sobre el nou número de la revista Política & Prosa dedicat especialment als comicis.

El debate sobre el modelo territorial español: ineficiencias del sistema y dinámica centro-periferia

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 2 Mar 2021 15:01:11 +0000

Reflexionamos sobre el modelo territorial español y les dinámicas que surgen entre el centro del país y la periferia en esta sesión del ciclo «España en el contexto geopolítico de la pospandemia«. Con la participación de Enric Juliana, periodista en La Vanguardia, Jacint Jordana, catedrático en Ciencia Política y de la Administración por la Universitat Pompeu Fabra y director del Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), Francisco Pérez, catedrático emérito de análisis económico en la Universitat de València y director de investigación del IVIE y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.

Perspectivas Económicas 2021

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 11 Feb 2021 11:06:38 +0000

La pandemia provocada por la covid-19 ha asestado un duro golpe sobre la evolución de la economía a nivel global y estatal. Europa afronta un horizonte de riesgos en un contexto de alta incertidumbre. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, se necesita una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto pospandemia. Con la participación de Nadia Calviño, vicepresidenta tercera y ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital, Albert Sáez, director de El Periódico y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.

El papel del sector público en el relanzamiento de la productividad

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 21 Jan 2021 11:23:21 +0000

El buen funcionamiento de las administraciones públicas (organización, actuación regulatoria y políticas públicas), es crucial para mejorar la productividad de la economía española. Reflexionamos sobre el el papel del sector público en el relanzamiento de la productividad en esta sesión del ciclo «España en el contexto geopolítico de la pospandemia». Con la participación de Meritxell Batet, presidenta del Congreso de los Diputados, Víctor Lapuente, catedrático en el Quality of Government Institute de la Universidad de Göteborg, Jordi Gual, vicepresidente del Cercle d’Economia y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.

Retos económicos de España y Cataluña en la pospandemia

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 20 Jan 2021 11:02:53 +0000

La pandemia provocada por la covid-19 ha asestado un duro golpe sobre la evolución de la economía a nivel global y estatal. El sur de Europa corre un serio peligro de convertirse en una zona en decadencia. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, se necesita una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto pospandemia. Hablamos sobre retos económicos de España y Cataluña en la pospandemia con la participación de Pablo Casado, presidente del Partido Popular y Manel Pérez, periodista y subdirector de La Vanguardia.

El modelo productivo en la pospandemia. ¿Cómo mejorar la productividad de nuestro sistema económico y utilizar el fondo de reconstrucción con tal finalidad?

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 20 Jan 2021 10:31:31 +0000

La covid-19 ha impactado con una gran virulencia sobre nuestro sistema sanitario, pero también sobre el económico. Ahora es el momento de la reconstrucción y es, por ese motivo que, los fondos europeos tienen que suponer una oportunidad para repensar el modelo económico de nuestro país para convertirlo en uno de más productivo y sostenible. Con la participación de Pablo Hernández de Cos, Gobernador del Banco de España, Isabel Martínez-Cosentino, consejera de Cosentino y Xavier Vives, Profesor de Economía y Finanzas del IESE.

#NextGenerationEU: Gestión de los Fondos Europeos para la reconstrucción económica de España

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 4 Jan 2021 11:40:37 +0000

El Fondo de Reconstrucción de la Unión Europea supone una gran oportunidad para Europa y para España. El pasado 22 de diciembre hablamos sobre este reto y el plan «España Puede», la propuesta económica presentada por el Gobierno de España para el uso de los Fondos Europeos. Contamos con la participación de Luis Garicano, uno de los europarlamentarios que representa al Parlamento Europeo en la negociación con los 27 países sobre el Reglamento del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, el capítulo más importante del Fondo de Reconstrucción de la Unión Europea, con Núria Mas, miembro de la Junta Directiva del Cercle d’Economia y Javier Faus, Presidente del Cercle d’Economia.

El 5G como herramienta de transformación digital

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 4 Jan 2021 10:50:53 +0000

El pasado septiembre llegó la conexión 5G a todo el territorio español. Esta herramienta, que llega en un mundo post pandémico donde las brechas digitales y sociales se han hecho más evidentes, pretende transformar nuestro presente más inmediato y beneficiar a la sociedad y a sectores como la salud, la industria o incluso al transporte. El plan de recuperación económico propuesto por la Comisión Europea da especial protagonismo al vector digital para convertir Europa en ecológica, digital, resiliente y adaptada a los retos actuales y futuros. Con la participación de María Jesús Almazor, Consejera Delegada de Telefónica en España, Carlos Grau, CEO de Mobile World Capital Barcelona, José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, y Jordi Hereu, miembro de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

Inauguración del ciclo "España en el contexto geopolítico de la post pandemia"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 3 Dec 2020 09:25:48 +0000

La pandemia provocada por la covid-19 ha puesto en evidencia las debilidades del modelo productivo español. Así como también se han reflejado las deficiencias de gestión que acarrea nuestro sistema público. Los problemas que está teniendo que afrontar España son generalizados y las debilidades que afloran no son una singularidad. Pero lo cierto es, que tanto la crisis sanitaria como la económica, nos están azotando con una particular virulencia. Una economía excesivamente dependiente del turismo, una administración pública llena de ineficiencias, un modelo territorial desajustado y una situación política particularmente polarizada nos llevan a un desafío de gran envergadura.

En un marco global caracterizado por un progresivo desplazamiento del centro de gravedad económico hacia la cuenca Pacífica, el sur de Europa corre un serio peligro de convertirse en una zona en decadencia. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, todo proyecto político debe realizar una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto post pandemia.

Con la participación de Ximo Puig, Presidente de la Generalitat Valenciana, Miguel Trias Sagnier, Miembro de la Junta Directiva y Javier Faus, Presidente del Cercle d'Economia.

Especial Economía 5. Los 25 años del Círculo de Economía

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 2 Dec 2020 16:53:40 +0000

Con intervenciones de Josep Benet, Joan Sardà Dexeus, Ernest Luch y Fabià Estapé, entre otros

L'estratègia verda del Port de Barcelona

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 2 Dec 2020 16:53:31 +0000

L’objectiu del Port de Barcelona és crear prosperitat generant valor econòmic, social i ambiental, i per poder-ho fer hi ha dos vectors imprescindibles: la transició digital i la transició ecològica. Som l’smartport de referència del sud d’Europa i la nostra responsabilitat, com a motor econòmic del país, és fer front als reptes de futur emprant la tecnologia més capdavantera i tenint present alhora que totes les nostres actuacions han de suposar el menor impacte possible en l’entorn. Nova sessió del cicle “Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona de segle XXI. Repensar les infraestructures per millorar la competitivitat empresarial”, amb la participació de Mercè Conesa, Presidenta del Port de Barcelona, Javier Faus, President del Cercle d’Economia i Joan Piera, Director Regional de BBVA Catalunya

Sesión de debate en ocasión de la presentación del libro «Todo lo que aprendí de mis hijos y no me enseñaron en la escuela de negocios»

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 2 Dec 2020 16:53:22 +0000

Sesión de debate en ocasión de la presentación del libro «Todo lo que aprendí de mis hijos y no me enseñaron en la escuela de negocios». Con la participación de Helena Guardans, autora del libro y Presidenta Webhelp Spain, Sergio Vila-Sanjuán, redactor jefe del suplemento Cultura/s de La Vanguardia y Antón Costas, Presidente de la Fundació Cercle d’Economia. Se hablará sobre cómo las experiencias personales con los hijos pueden llevar a inspirar en el mundo empresarial, aprender a comunicarse y resolver conflictos en el trabajo.

" La recuperació post covid-19. Algunes reflexions sobre el paper del sector de la salut"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 2 Dec 2020 16:53:06 +0000

La Comissió Ciències de la Salut del Cercle d’Economia es va crear a inicis del mes de juny d’enguany per tal d’obrir una reflexió sobre el futur post covid-19 del sistema de salut i per mirar d’analitzar en detall tota la indústria de les anomenades ciències de la salut, indústria que entenem serà cabdal al llarg dels propers anys. El Cercle d’Economia es complau a convidar-te ara a l’acte de presentació de les conclusions d’aquesta comissió. Amb la participació de Salvador Illa, Ministre de Sanitat, Andreu Mas-Colell, President de Bist, Raül Blanco, Secretari General d’Indústria i de la PIME del Govern d’Espanya, Marc Ramentol, Secretari general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Cristina Garmendia, Presidenta Cotec i Javier Faus, President del Cercle d’Economia.

Renfe, un motor per a la recuperació econòmica

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 2 Nov 2020 10:19:32 +0000

Nova sessió del cicle “Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona del segle XXI. Repensar les infraestructures per millorar la competitivitat empresarial”, amb la participació d’Isaías Táboas, President de Renfe, Javier Faus, President del Cercle d’Economia i José Ballester, Director Territorial de BBVA Catalunya.

"Be more aware. Emergència climàtica"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 29 Oct 2020 09:59:29 +0000

Barcelona impulsa des de fa temps un seguit de projectes sobre transformació digital de la societat i de les polítiques públiques orientats a allotjar una capital global que abordi els reptes humanístics que té la revolució digital per davant. Amb la participació de Laia Bonet, Tinent d’Alcalde d’Agenda 2030, transició digital, esports i coordinació territorial metropolitana, Ajuntament de Barcelona, José Manuel Casas, Director territorial de Telefónica Mediterráneo i José María Lassalle, escriptor i vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia

The EU Green Deal in a Post COVID-19 Mediterranean: Boosting Recovery and Green Transition in the Southern Neighbourhood

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 13 Oct 2020 10:48:51 +0000

There is no doubt that the COVID-19 pandemic constitutes a major political and economic turning point. Leading to an unprecedented global socioeconomic crisis, it has exposed the vulnerabilities of our economic model. It has also strengthened the conviction which was already gaining increasing traction that, in face of climate change and environmental degradation, our economies must be subjected to a profound overhaul to include the concept of sustainability as their fundamental guiding principle.

Drawing up on the lessons of the 2008 Great Recession which led to a “grey” transition scenario, voices from economists, ecologists and policymakers have highlighted that the Post-COVID-19 context urges us to rediscover the road to growth through the transition to a sustainable and green economic model, as a promise for prosperity and resilience.

In Europe, the EU Green Deal announced in December 2019 is providing the much needed roadmap to achieve such a transition. However, because the ambition to make the EU the first climate-neutral continent by 2050 cannot be achieved by Europe on its own, the transformation of the EU economy will also depend on its partners’ efforts, including in its most immediate neighbourhood such as the Mediterranean, major hotspot of climate change.

This is why the European Union will have to cooperate with its southern neighbours to accompany their recovery and transition towards a more sustainable economic path. This priority will undoubtedly further guide the Euro-Mediterranean cooperation, today celebrating the 25th anniversary of the Barcelona Process, notably through the mobilisation of expertise and funds and the creation of new environment, energy and climate partnerships in the region.

With the strong commitment to keep developing dialogue and exchange among prominent actors of the Mediterranean, the European League of Economic Cooperation (ELEC), the European Institute of the Mediterranean (IEMed) and Cercle d’Economia will devote the XVI Annual Conference of the ELEC Mediterranean Commission to exchange ideas on the ambition of the EU Green Deal in the Euro-Mediterranean context marked by the socioeconomic consequences of the COVID-19 pandemic. Experts from the North and South of the Mediterranean will debate the opportunity to use this crisis to advance towards a greener and more circular economic model in the Mediterranean. Furthermore, energy will be addressed as one of the pillar of this transition where interdependence between both shores of the Mediterranean demands coordination and collaborative solutions that will be analysed throughout the second session.

Barcelona capital global de l’humanisme tecnològic. Un nou relat de ciutat.

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 20 Jul 2020 11:01:27 +0000

"Bases per a la recuperació econòmica. De la Covid-19 a la Catalunya del 2030", amb Pere Aragonès

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 15 Jul 2020 09:08:34 +0000

“La Covid-19 ho ha sacsejat absolutament tot. En qüestió de dies hem passat d’una sòlida estabilitat econòmica a haver de fer front a una pandèmia sense precedents i a situar-nos davant d’una nova crisi socioeconòmica de gran magnitud. Avui, un cop superada la fase més dura de l’emergència sanitària, és l’hora d’alçar el cap i començar a perfilar com aprofitem la reconstrucció per fer avançar de nou el país. És l’hora d’iniciar un nova etapa on parlem de vida i de qualitat de vida; on parlem de benestar, d’equitat i d’igualtat d’oportunitats; on parlem d’innovació, recerca i coneixement; i on parlem, també, de llibertat. És l’hora d’iniciar una nova etapa que ens permeti superar la crisi de la Covid-19 i situar-nos en l’horitzó de prosperitat de la Catalunya del 2030.”

Pere Aragonès, Vicepresident del Govern i Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

Un nou acord per la mobilitat

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 6 Jul 2020 14:35:48 +0000

Nova sessió del cicle “Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona de segle XXI. Repensar les infraestructures per millorar la competitivitat empresarial”, amb la presentació de Javier Faus, President del Cercle d’Economia i Joan Piera, Director regional d’empreses de BBVA Catalunya, i la taula rodona posterior que comptarà amb Lucas Casasnovas, Responsable de SEAT MÓ, Alfonso Gil, Tinent d’alcalde de Bilbao, Delegat de Mobilitat i Sostenibilitat i President de la Comissió de Transports, Mobilitat i Seguretat Viària de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) i Vicente Segura, Soci de Consultoria-Estratègia i Operacions de la Indústria de Consumer a Deloitte, moderats per Jordi Hereu, Vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

La mobilitat és un fet inherent a tota ciutat, i el model de mobilitat té un gran impacte sobre la vida dels seus ciutadans, des de la cohesió social a la territorial, de la qualitat ambiental o la salut fins a la competitivitat.

Decidir com ens repartim l´espai i el temps ha de ser un dels grans acords que els ciutadans podem fer entre nosaltres si volem construir la ciutat com un espai per a la convivència.

La digitalització, l’emergència de nous enginys de mobilitat, la necessària aplicació d’energies renovables, l’agenda urbana de lluita contra el canvi climàtic, les preferències de les noves generacions respecte la mobilitat, la logística lligada als nous canals comercials… són alguns dels canvis viscuts els últims anys. Només ens faltava afegir possibles canvis derivats de la pandèmia que estem sofrint.

El que no ha canviat, sinó que més aviat surt reforçada, és la necessitat de convertir la mobilitat en un espai pel diàleg i l’acord.

"Colaboración entre abogados y jueces para la preservación del tejido empresarial"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 15 Jun 2020 08:44:50 +0000

Con la participación de José María Fernández Seijo, Magistrado de la Audiencia Provincial de Barcelona, Mar Serna, Magistrada,del Juzgado Social de Barcelona y Miguel Trías, Socio de Cuatrecasas y Vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

"Abogacía y poder judicial en tiempos de post Covid-19"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 12 Jun 2020 08:36:15 +0000

Con la participación de Antón Costas, Presidente de la Fundació Cercle d’Economia, Miquel Roca Junyent, Socio Fundador y Presidente de Roca Junyent y Luis Rodríguez Vega, Magistrado de la Audiencia Provincial de Barcelona.

"Un pacto político para el cambio de modelo productivo"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Sat, 23 May 2020 11:26:59 +0000

Coincidiendo con lo que debía ser la inauguración de la 36RCE, el Cercle d’Economia organiza una sesión online que quiere reunir el análisis político, económico, empresarial y social y facilitar el debate sobre las posibles vías de salida de una crisis sin precedentes que condicionará nuestra manera de vivir y de entender el mundo.

"Humanismo tecnológico o deshumanización digital"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 8 May 2020 10:31:18 +0000

Sesión a cargo de José María Lassalle, escritor y vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia y Pipo Serrano, Director de Estrategia Digital y Contenidos de las productoras Broadcaster & Bas.

"Lecciones de una crisis para el futuro de territorio y transportes"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 4 May 2020 10:24:23 +0000

Josep Vicent Boira, Comissionat de Govern per al desenvolupament del Corredor Mediterrani i Jordi Hereu, President de Idencity, ens oferiran algunes consideracions derivades d’una anàlisi inicial dels efectes de la crisi actual sobre el transport i la logística.

Debat al voltant del llibre “Adiós a los bancos”, de Miguel Ángel Fernández Ordóñez

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 12 Mar 2020 09:33:34 +0000

“Es necesario exponer los problemas actuales del dinero y de la banca porque, aunque la opinión pública sabe que las crisis bancarias son muy nocivas, tiene una conciencia limitada de los daños que causan. La mayoría de las personas creen que dichos daños son considerables, pero no se dan cuenta de que en realidad son catastróficos, que el destrozo que causan las crisis bancarias es más profundo y duradero que el que producen otras crisis económicas. Pero sobre todo es necesario darse cuenta de que esos daños no son el problema, sino la consecuencia del principal problema del sistema actual: la fragilidad del dinero”

Miguel Ángel Fernández Ordóñez
Adiós a los bancos
Taurus 2020

"El món el 2020: deu temes que marcaran l’agenda global", amb Eduard Soler, Oriol Aspachs, Carme Colomina i Pol Morillas

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 4 Mar 2020 10:45:15 +0000

Com serà el món el 2020? Quins grans reptes marcaran la dècada que ara comença?

El 2020 dibuixa un món desorientat per la manca de referents sòlids, desincronitzat globalment i socialment, i desigual, dins de cadascuna de les societats i entre països.

"INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT PER A UNA BARCELONA DE SEGLE XXI" El hub internacional de Barcelona, eina per al desenvolupament sostenible de Catalunya

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 28 Feb 2020 12:06:19 +0000

L’última ocasió en què l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat va centrar el debat econòmic es qüestionava obertament que pogués donar resposta a les necessitats de Catalunya. Avui, amb 47 rutes intercontinentals i un constant creixement de passatgers de llarg radi pot consolidar-se com l’aeroport de referència de la Mediterrània i com a pont entre Àsia i Amèrica.

"Per què la infància", amb Francesco Tonucci i Antón Costas

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 21 Feb 2020 10:50:17 +0000

“Per desgràcia, aquesta nova actitud de control i de protecció dels fills té greus consequències per al seu correcte desenvolupament [..] La veritat és que el camí cap a l’autonomia és llarg i continu. Comença als orígens de la vida, quan es talla el cordó umbilical que separa la mare del fill. Des d’aquest moment, i justament gràcies a la separació, comença la relació i el llarg camí cap a l’autonomia. Cada dia s’hauria de verificar si s’està afavorint i fent crèixer o si es cusen nous cordons umbilicals.”

Francesco Tonucci
Per què la infància, Destino, 2019

BARCELONA CAPITAL GLOBAL DE L'HUMANISME TECNOLÒGIC "Creativitat, diversitat i innovació en la revolució digital. Barcelona com a experiència disruptiva", amb Natalia Olson-Urtecho, Miguel Arias i José María Lassalle

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 20 Feb 2020 09:51:56 +0000

La transformació digital se sustenta en un ecosistema digital que ha de reunir unes condicions de creativitat, diversitat i innovació que Barcelona acull i projecta a través de nombroses iniciatives empresarials i socials que podrien ser potenciades si es coordinessin i s’integressin dins d’un relat més ambiciós. En aquest sentit, la proposta de Barcelona capital global de l’humanisme tecnològic podria impulsar un marc de disrupció digital basat en els actius que té la ciutat i que poden ser potenciats a partir d’una nova experiència d’urbs centrada en l’humà a través de la tecnologia.

Debat al voltant del llibre “Vèncer i convèncer”, de Santi Vila

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 14 Feb 2020 09:49:08 +0000

Santi Vila planteja en aquest llibre la seva proposta per recuperar els consensos constitucionals bàsics per a la convivència i, a través del diàleg, reprendre la senda de la reconciliació i el progrés a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

BARCELONA CAPITAL GLOBAL DE L'HUMANISME TECNOLÒGIC "Drets, ciutadania i societat oberta digital. Barcelona com a oportunitat", amb Jordi Vaquer i José María Lassalle

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 7 Feb 2020 08:56:13 +0000

La revolució digital necessita projectar-se com una oportunitat de progrés que restableixi la confiança en el futur mitjançant un horitzó de drets, legislació, equitat i llibertat. Open Society Foundations han dissenyat una proposta al respecte que podria convertir Barcelona en l’espai per abordar la seva realització.

Debat al voltant del llibre “Companys, ¿golpista o salvador de la República?”

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 7 Feb 2020 08:34:06 +0000

“[…] la historia es memoria colectiva acumulada y, por consiguiente, fuente de experiencia, estímulo para la prudencia e invitación a la moderación. Este libro que el lector tiene en sus manos contempla con seriedad y verdad un episodio concreto de nuestra historia. Nos será a todos útil conocerla”

Juan-José López Burniol
Pròleg a Companys, ¿golpista o salvador de la República?
Marcial Pons 2019

"Finançament autonòmic i competència tributària", amb Teresa Garcia-Milà, Emilio Ontiveros, Rosa Cullell i Anna Cristeto

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 5 Feb 2020 11:36:51 +0000

Finançament autonòmic i competència tributària

El debat sobre el finançament autonòmic és un dels més difícils d’abordar, ja que ha de considerar variables com les diferències de renda entre comunitats, el principi de progressivitat de l’IRPF, l’ordinalitat o el possible còmput dels anomenats “beneficis de la capitalitat” de Madrid. Consegüentment, cal una aproximació temperada que vagi pas a pas. Una de les qüestions que en l’actualitat es troben en l’agenda política és la de la desigualtat recaptatòria entre comunitats autònomes, que genera desassossec en les comunitats sotmeses a major pressió.

"Una nova agenda econòmica per a Barcelona", amb Jaume Collboni, Javier Faus i María Reyes Maroto

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 29 Jan 2020 16:13:00 +0000

Una nova agenda econòmica per a Barcelona

El futur de Barcelona s’ha de definir amb la mirada posada en quins són els reptes que l’entorn global, des del punt de vista econòmic, ens marca: la revolució digital, les desigualtats, la qualitat del treball, la sostenibilitat o la millora de la competitivitat, entre d’altres.

El primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, planteja una visió sobre el futur de Barcelona, analitzant quina ha de ser l’agenda en clau econòmica que la ciutat ha d’impulsar durant la propera dècada i sobre com, a través de les polítiques econòmiques, es pot contribuir a reforçar qüestions com l’atracció de talent, els nous sectors creatius, la digitalització o la vocació internacional de la ciutat.

Quines són les prioritats econòmiques que la ciutat hauria d’aprofundir amb la mirada posada en el 2030? De quina manera competirem en un entorn cada vegada més global i exigent?

"El propòsit de les empreses i el nou contracte social", amb Javier Faus, Jordi Gual i Vicente Salas

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 24 Jan 2020 08:53:05 +0000

El propòsit de les empreses i el nou contracte social

Quin és el paper de l’empresa en un projecte d’una Europa més inclusiva en els àmbits polític i social? La Gran Recessió ha posat en qüestió el funcionament actual de l’economia de mercat, malgrat l’existència, en el cas europeu, d’un potent estat del benestar. Cada cop s’escolten més veus que afirmen que les empreses han de contribuir a redreçar aquest fenomen, incorporant la qüestió social als seus objectius. Es això possible? Han d’anar les empreses més enllà de la recerca dels beneficis? Poden fer-ho en l’entorn competitiu actual?

Presentació del Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia 2020

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 22 Jan 2020 11:14:19 +0000

Amb la presència d’Antón Costas, President de la Fundació Cercle d’Economia, Miguel Trías, Soci de Cuatrecasas, Juan Carlos Lauder, Director de la Fundación Bankia Formación Dual, Eduard Pallejà, Director de la Fundació Agbar, Xavier López, Director de l’Escola Octavio Paz i Lídia Pastor, Directora de l’Escola Mossèn Joan Batlle.

Barcelona: una cartografia digital per a una proposta centrada en el que és humà.

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Wed, 15 Jan 2020 12:04:25 +0000

Barcelona pot convertir-se en un fòrum global on s’estudiïn i s’assagin els drets de la ciutadania en qüestions sobre la privacitat de dades, els límits a les grans corporacions tecnològiques, la robòtica, la computació quàntica o el desenvolupament de la intel·ligència artificial. L’ecosistema digital, polític i cultural de Barcelona és una oportunitat que necessita un relat que l’activi.

La sessió inaugural del cicle “Barcelona capital global de l’humanisme tecnològic”, comptarà amb la presentació institucional a càrrec de Javier Faus, president del Cercle d’Economia i María Jesús Almazor, Consellera Delegada de Telefónica España, seguida de la conferència “Barcelona: una cartografia digital per a una proposta centrada en el que és humà”, a càrrec d’Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític, fundador i director d’ideograma, presentat per José María Lassalle, escriptor, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia i director del cicle.

Debat al voltant de l'”Informe sobre les polítiques actives i instruments de desenvolupament de l’ocupació a les CC. AA.”

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Mon, 16 Dec 2019 11:53:05 +0000

El debat al voltant de l’“Informe sobre les polítiques actives i instruments de desenvolupament de l’ocupació a les Comunitats Autònomes espanyoles” compta amb la participació d’Antón Costas, President de la Fundació Cercle d’Economia, Jordi Mercader Miró, President de Miquel y Costas & Miquel, Carlos Cabrera, Director general de l’Institut Cerdà, José Luis Escrivá, President de l’AIREF, Antonio Gutiérrez, Secretari General de CCOO (1987/2000) i Claudia Millán, Territory Senior Consultant a l’Institut Cerdà.

DIÀLEGS ESPAÑA PLURAL / CATALUNYA PLURAL Estabilitat i lleialtat: un nou marc d’actuació

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 12 Dec 2019 14:28:32 +0000

El Cercle d’Economia, la Fundación Diario de Madrid i l’Asociación de Periodistas Europeos organitzen la XVII Jornada del Cicle de diàlegs España Plural / Catalunya Plural que sota el títol “Estabilitat i lleialtat: un nou marc d’actuació”, compta amb la presentació de Javier Faus, President del Cercle d’Economia i Miguel Ángel Aguilar, Secretari General de la Asociación de Perdiodistas Europeos i la participació d’Andreu Mas-Colell, Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i Carlos Solchaga, Ministre d’Economia (1985/93), moderats per Lola García, Directora Adjunta de La Vanguardia i Máriam Martínez-Bascuñán, Directora d’Opinió de El País

CONFERÈNCIES D'ECONOMIA EUROPEA. PER UN NOU CONTRACTE SOCIAL EUROPEU. "Els continguts d’un nou contracte social europeu"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Fri, 22 Nov 2019 09:22:52 +0000

Aquesta tercera sessió de les III Conferències d’Economia Europea neix de la col·laboració entre el Cercle d’Economia, CIDOB i EuropeG, entitats organitzadores de les mateixes, amb l’editorial Debate i la Fundación Rafael del Pino, gràcies a les compta amb la participació de Paul Collier, Catedràtic d’Economia i Política Pública a l’Escola Blavatnik de Govern de l’Oxford University i autor del llibre El futuro del capitalismo (Debate 2019), que realitza la intervenció inicial de la sesión, seguida d'una taula rodona amb la participació d’Ariane Aumaitre, Investigadora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de l’European University Institute in Florence i Miguel Otero Iglesias, Investigador principal en el Real Instituto Elcano i professor a la IE School of Global and Public Affairs, presentats i moderats per José Manuel González-Páramo, Conseller executiu de BBVA i Vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.

Benvinguda del President Faus als socis del Cercle d’Economia. Taula rodona "Surfejar amb el lideratge digital"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 21 Nov 2019 15:59:36 +0000

El President Javier Faus dona la benvinguda als socis del Cercle d’Economia en aquesta sessió a l’Antiga Fàbrica Damm que es completa amb una taula rodona que, sota el títol “Surfejar amb el lideratge digital”, és presentada i moderada per Oriol Aspachs, Director d’Estudis de CaixaBank Research i que compta amb la presència de Rita Almela, Managing Partner de 101 Ventures, emprenedora, inversora, assessora en digitalització i amb experiència en el mercat Llatinoamericà i els USA i Oriol Sanleandro, CEO Wolorent, ex Regional Manager de Cabify i amb experiencia com emprenedor a Silicon Valley i startups europees.

CONFERÈNCIES D'ECONOMIA EUROPEA. PER UN NOU CONTRACTE SOCIAL EUROPEU. "Distribució de la renda i desigualtat: la situació després de la Gran Recessió"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Thu, 21 Nov 2019 15:48:30 +0000

Amb la intervenció inicial de Laurence Boone, OECD Chief Economist, seguida per una taula rodona amb Olga Cantó, Professora titular d’Economia a la Universidad de Alcalá, José García-Montalvo, Professor d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i Research Professor a la Barcelona Graduate School of Economics (BarcelonaGSE) i l’Ivie i Marc Morgan Milá, Investigador al World Inequality Lab de la Paris School of Economics, moderats per Pol Morillas, Director del CIDOB

Distribució de la renda i desigualtat: la situació després de la Gran Recessió

El malestar d’àmplies capes de la població i la desafecció cap al projecte europeu té arrels socioeconòmiques que ens remeten a l’augment de la desigualtat i a la creixent percepció d’un futur incert. Aquests elements reflecteixen la pèrdua d’impuls de l’ascensor social i, amb això, la creixent absència de mobilitat intergeneracional i entre classes socials, combinat amb una pressió a la baixa sobre la distribució entre rendes salarials i del capital, deprimint les primeres i, al mateix temps, polaritzant la seva distribució interna.

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

CONFERÈNCIES D'ECONOMIA EUROPEA. TERCERA EDICIÓ. PER UN NOU CONTRACTE SOCIAL EUROPEU. "Els corrents de fons de l’economia: globalització, canvi tecnològic i competència"

gsebastia@cercledeconomia.com (Cercle d'Economia) — Tue, 29 Oct 2019 10:52:37 +0000

Amb la intervenció inicial d’Stephen Ezell, Vicepresident de polítiques d’innovació global a la Information Technology and Innovation Foundation (ITIF), seguida per una taula rodona amb Carles Esteva, Director General Adjunt a càrrec dels ajuts estatals a la DG de Competència, Comissió Europea, Massimo Motta, Research Professor ICREA – Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Graduate School of Economics i Sara de la Rica, Directora d’ISEAK i Catedràtica d’Economia per la Universidad del País Vasco, sessió que serà presentada i moderada per Martí Parellada, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i membre d’EuropeG.

Els corrents de fons de l’economia: globalització, canvi tecnològic i competència

La globalització ha transitat des de l’intercanvi de béns a la llibertat de circulació de capitals i, finalment i sumada al canvi tecnològic, afecta ja directament als serveis, inclosos els financers. La concentració de poder en l’àmbit tecnològic i digital en grans companyies multinacionals i la revolució del big data han generat dinàmiques de competència regulatòria entre països i han posat de manifest la necessitat de mesures conjuntes a la Unió Europea per a la regulació de les plataformes big tech.

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

Cristina Garmendia, Presidenta de la Fundación Cotec

gsebastia@cercledeconomia.com (Cristina Garmendia, Juan José Brugera) — Fri, 4 Oct 2019 10:07:08 +0000

En aquesta sessió del sessió del cicle "Diàlegs Empresa i Societat", Cristina Garmendia, de la mà de Juan José Brugera, fa un repàs a la seva trajectòria professional i comparteix la seva experiència i la seva visió, des de la seva formació com a biòloga al seu actual càrrec com Presidenta de la Fundación Cotec, passant per la seva faceta política, empresarial o la seva dimensió filantròpica, i tenint com a eixos els temes centrals de la seva carrera, que són temes centrals del món actual: la ciència, la innovació, la tecnologia, la biotecnologia, la ètica ....

"El sistema de coneixement, la innovació i el teixit empresarial són parts d'una mateixa equació que ha de permetre el nostre avanç com a societat mitjançant un intercanvi conceptualment generós".

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

Les claus de la transformació digital de BBVA

gsebastia@cercledeconomia.com (Enric Jové, David Puente) — Thu, 26 Sep 2019 11:31:42 +0000

David Puente, Global Head of Client Solutions de BBVA, presentat per Enric Jové, McCann Worldgroup Barcelona CEO & McCann Worldgroup Spain CIO, incideix en el fet evident que els clients han canviat el seu comportament i la forma de relacionar-se amb els bancs.S’ha passat d’un model de distribució basat en persones anant a oficines (un model, en el millor dels casos, estancat) a un de nou adaptat al canvi de les necessitats dels clients i en el qual el mòbil és el comandament a distància de la seva relació amb el banc. En aquest sentit, les vendes digitals en si mateixes són el de menys.

Així doncs, el canvi en el comportament dels clients exigeix canviar el model de distribució. I BBVA ha disposat, per fer-ho, de tres palanques: desenvolupament de vendes digitals, desenvolupament d’un model assistit remot, i disposar d’una arquitectura CRM basada en dades que governi el model de distribució. Tota aquesta estratègia ha aconseguit, en els últims anys, fets palpables: 2,9 milions de clients actius a l’app, 58 milions d’accessos al mes, 8’9/10 de puntuació en la satisfacció del client a l’app, 59% de vendes digitals sobre el total de préstecs al consum… És a dir, millores visibles en el negoci i en la percepció de clients i no clients i reconeixement internacional.

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

Presentació del “Segon Informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als ODS”

Thu, 26 Sep 2019 11:26:04 +0000

La presentació del “Segon Informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als ODS” elaborat per L’Observatori dels ODS reuneix a Àngel Pes, President de la Red Española del Pacto Mundial, Ferran Curtó, co-autor de l’Informe, Silvia Agulló, Directora de Negoci Responsable i Reputació de Grupo DKV Seguros, David Comellas, CEO d’Alternative Energy Innovations, Dulcinea Meijide, Directora de Desenvolupament Sostenible de Suez Spain i Àngel Castiñeira, Director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’Esade, en un acte en el qual, al llarg de la presentació dels resultats de l’informe i en la taula rodona posterior, es fa palès que, malgrat els quatre anys de camí de l’Agenda 2030 el nivell d’implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per part de les empreses és baix i cal accelerar-lo i que malgrat l’impacte del concepte “economia circular” en els mitjans de comunicació, el fet és que la translació a l’economia real és molt baix o disminueix. I això en un moment en què no es pot concebre un món sostenible sense la incorporació de les noves tecnologies, sense la digitalització de l’economia i en què les empreses han d’acceptar la seva responsabilitat social associada a un desenvolupament sostenible.

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

Cicle "Diàlegs Empresa i Societat", amb Mercè Conesa, Presidenta del Port de Barcelona

gsebastia@cercledeconomia.com (Juan José Brugera, Mercè Conesa) — Thu, 26 Sep 2019 11:25:49 +0000

En aquesta nova sessió del cicle “Diàlegs empresa i societat”, el President Juan José Brugera condueix amb les seves preguntes el repàs a la trajectòria professional de Mercè Conesa, actualment presidenta del Port de Barcelona però amb una àmplia experiència de servei públic en diferents institucions, començant per la seva carrera docent a la Universitat Autònoma de Barcelona, el seu pas per l’Ajuntament de Sant Cugat (“a Sant Cugat hem pensat la ciutat de manera intel·ligent, hem fet una reflexió estratègica per saber el model de ciutat que volíem i hem dibuixat un urbanisme a escala humana”), i la seva presidència a la Diputació de Barcelona, fins arribar a l’actual presidència del Port de Barcelona, una institució de la que destaca la seva ambició i la visió que l’empeny, ambició i visió de port internacional que treballa i pensa molt més enllà de les seves fronteres, que ha fet un salt d’escala i que, amb més de 78.000 milions d’euros en valor de mercaderies transportades i creixement gràcies a la connectivitat amb l’entorn, s’ha convertit en un agent econòmic de primer ordre.

www.cercledeconomia.com

secretaria@cercledeconomia.com

Twitter

Youtube

Instagram

Cicle "Com se salven les democràcies", amb Milagros Pérez Oliva i Antoni Gutiérrez-Rubí

gsebastia@cercledeconomia.com (Milagros Pérez Oliva, Antoni Gutiérrez-Rubí) — Thu, 26 Sep 2019 11:25:23 +0000

Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític i Milagros Pérez Oliva, periodista, ens parlen de democràcia i xarxes socials; de la tensió entre dos elements, el bé abundant (la informació) i el bé escàs (l’atenció); de l’acceleració de les nostres vides que es contraposa amb els processos polítics tradicionals…

I de l’excés de poder digital: més poder del que sabem, podem i hem d’utilitzar, un poder que, si és capaç de transformar la capacitat deliberativa lenta dels processos polítics, crearà un greu problema.

Morozov, Lassalle, Levitsky, Maldonado, sorgeixen en el discurs de Gutiérrez-Rubí com a referències per entendre com moren i com poden ser salvades les democràcies davant els postpulismes, l’excés d’informació i l’amenaça tecnològica. I per deixar clar, sobretot, que la democràcia està amenaçada, que, sense un fort compromís individual, sense l’acció ciutadana directa al marge d’unes institucions acomodatícies, no pot salvar-se. No se salva allò que no es defensa.